Accés
La història de com una artesana va deixar la ciutat, va arrelar a Paracuellos de la Ribera, comarca de Calatayud, i va crear una marca d'art rúnic viquingo que avui arriba a més de sis països.
Hola, soc la Gemma Anjana. Visc a Paracuellos de la Ribera, una petita localitat de la comarca de Calatayud, a Aragó. Al juliol de 2020, quan el món començava a recuperar-se del confinament, el meu marit Carlos i jo vam deixar la ciutat per començar d'una altra manera. Volíem viure en contacte amb la natura, en un entorn tranquil, i també contribuir que un poble petit no s'acabés buidant del tot.
El que no esperàvem era l'acollida. La gent de Paracuellos de la Ribera ens va rebre amb els braços oberts. Són persones entranyables, de les que et fan sentir a casa des del primer dia. Això també forma part de Arte Rúnic Gemma Anjana.
Paracuellos de la Ribera és un d'aquells municipis aragonesos que lluita contra el despoblament. Com tants pobles de la comarca de Calatayud, ha vist com la seva població envellía i els seus joves marxaven a la ciutat. Quan Carlos i jo vam arribar, no vam venir de vacances ni d'escapada rural. Vam comprar la nostra casa amb intenció d'arrelar-nos i demostrar que és possible desenvolupar un negoci modern i creatiu des d'un entorn rural.
El despoblament a Aragó és una realitat que afecta centenars de municipis. Molts pobles de la comarca de Calatayud, del Maestrazgo, de la Jacetania o de les Cinco Villas porten dècades perdent habitants. Nosaltres vam voler ser part de la solució, encara que fos a petita escala.
Des del 2020 vaig començar a estudiar en profunditat la cultura nòrdica i a practicar l'artesania amb la fusta dels arbres de l'entorn de Paracuellos de la Ribera. Quatre anys d'aprenentatge fins que el 12 d'octubre de 2024 — el dia del Pilar — va néixer oficialment Arte Rúnic Gemma Anjana.
Fundar Arte Rúnic el dia del Pilar va ser un homenatge a Aragó, a les seves arrels i a la terra que ens va acollir. A finals d'aquell any vam registrar la marca al Registre de Marques d'Espanya.
Tot comença aquí, als camps de Paracuellos de la Ribera. En aquesta zona de la comarca de Calatayud hi ha oliveres que fa anys que no reben la cura que necessiten — la població envelleix i molts propietaris ja no poden podar els seus arbres.
Una de les feines més importants és tallar els xupons: brots verticals que neixen del tronc i consumeixen l'energia de l'arbre sense produir fruit. Jo recolleixo aquests xupons. Les rodanxes d'olivera que faig servir per a les peces rúniques provenen d'aquí — d'una poda sostenible que ajuda l'arbre i no malbarata res.
Les altres peces es fan amb branques d'ametller, cirerer, acàcia i nesprer, entre altres arbres de la zona, sempre recollides durant la poda hivernal. El poble és literalment a les meves peces.
Creo peces úniques mitjançant pirogravat a mà. Cada símbol el gravo directament sobre la fusta amb una punta calenta — sense plantilles, sense làser, sense producció en sèrie. Per això no hi ha dues peces iguals.
Arte Rúnic opera en sis idiomes i les peces han arribat als Estats Units, el Canadà, Alemanya, França, Itàlia, Turquia i més destinacions. Des de Paracuellos de la Ribera, a la comarca de Calatayud, demostrem que l'artesania rural aragonesa pot competir en el mercat internacional.
Paracuellos de la Ribera no és només el lloc on vivim. És l'origen de cada peça, la raó del projecte i la resposta personal a una pregunta que ens vam fer durant el confinament: i si la vida que volem és en un poble petit?
«Mai no hauria imaginat que una peça feta amb una branca d'olivera de Paracuellos pogués arribar a Amèrica.»